Feliç aniversari Roig Robí!
Por Eduard Ros i Bernaus
Trenta anys es compten des de que la necessitat, guspira de grans fites, va empènyer a la Mercè Navarro al camí que la vida sempre li havia reservat, i que no era altre que la gastronomia.
Tres dècades des de que una dona, una mare, una cuinera forjada a si mateixa va afrontar el repte, va assumir la responsabilitat, va començar a gaudir de l’honor de fer felices a les persones a través del paladar.
Trenta anys en els que pel restaurant Roig Robí la Mercè Navarro no ha vist passar a clients, sinó a amics.
El gran gastrònom francès Jean Anthelme Brillat-Savarin va deixar escrit que “el que no cuida el que dona als seus amics, no mereix tenir-los” i, sens cap mena de dubte, els que ahir, dia 30 de maig, vam compartit amb la família del Roig Robí una de les efemèrides de l’any del panorama gastronòmic barceloní som la millor prova de que, per sobre de qualsevol cosa, el restaurant Roig Robí ha estat l’eina de la Mercè Navarro per a cuidar als seus amics i per a fer-ne molts més.
Tres dècades, sis fills –en Joan i la Imma són ja present del Roig Robí- i set nets després, des de que la Mercè Navarro va donar a llum a un bon, en totes les accepcions de la paraula, restaurant.
Trenta anys d’una forma d’entendre la restauració, no como una professió sinó com un estat civil, que fan de la Mercè Navarro i el Roig Robí una restauradora i un restaurant amb majúscules.
Tres dècades són ja les que dura la historia d’amor entre el restaurant Roig Robí i la Mercè Navarro. Amor a primera vista al que maratonianes jornades de treball donaren forma i que, segur, per sempre més els tindrà dormint sota un mateix sostre –literalment, doncs, dia i nit, la vida de la Mercè Navarro gira al voltant del número vint del carrer Sèneca-.
Trenta anys de Roig Robí: un restaurant…
En una paraula: honest.
En poques: fet pels amics, i per a fer-ne.
I en unes quantes més…
Un restaurant en el que una artesana dels fogons ha esdevingut una artista de la cuina.
Un restaurant que, tot i néixer en els albors de la nouvelle cuisine, va optar per erigir-se com un far de la cuina de mercat –dues són les ocasions en que cada dia arriben al Roig Robí els millors peixos salvatges-, i de temporada –cèlebres i celebrades han sigut, són i seran les seves preparacions amb tòfona o espàrrecs blancs de Tudela- per a la platea barcelonina.
Un restaurant al que els cants de sirena de la nova gastronomia mai van seduir. M’explica la Mercè Navarro que el secret va ser posar-se taps a les orelles, no fos cas que la nau dels seus somnis acabés al fons del mar per culpa de la seva manca de perícia al timó –què humil és la bona de la Mercè!-.
Un restaurant amb moltes cares i ben poques creus que sempre ha sabut que la suma és l’únic camí cap a la grandesa, cap a la immortalitat.
Sumes de classicisme i actualitat, de creativitat i de tradició, de cuina d’aquí (Barcelona) i d’allà (França i Itàlia sobretot), de tracte familiar i de professionalitat en el servei, d’atenció a les noves tècniques i de veneració al millor producte, de cares conegudes i de veïns anònims… per fer del Roig Robí un restaurant d’abans, d’ara i de sempre.
Un restaurant amb una filosofia clara: fer feliços als seus clients, als seus amics, a través del paladar. Sens dubte, al Roig Robí són sabedors de que cap experiència sensorial posa més en joc tots els sentits que la gastronomia, però si alguna cosa al calor dels fogons tenen gravat es que, per damunt de tots els altres, aquesta s’ha de gaudir pel gust.
Un restaurant que ofereix un bucòlic espai -així ho creu la pràctica totalitat dels que n’han pogut gaudir, també veus autoritzades en la matèria com l’arquitecte Jean Nouvel- en el que conversar, enamorar-se… però sobretot, veure la vida passar en la millor companyia. Vida de la que més d’una família n’ha fet involuntària protagonista a la Mercè Navarro, doncs el restaurant Roig Robí el trobem en més d’un dels seus àlbums de fotos.
Un restaurant que mai ha deixat de créixer. Tant, que gràcies a la seva prolongació al Moll de la Fusta: el restaurant Blau Marí, va ser dels primers en ensenyar als barcelonins a no donar l’esquena al mar. Quines fideuàs i arrossos s’hi menjaven! Segur que per a més d’un turista olímpic, el restaurant Blau Marí va ser el millor record que va endur-se de l’edat d’or de Barcelona.
Un restaurant amb una de les clienteles més fidels de la ciutat gràcies a una cuina sense la que no pot entendre’s l’imaginari gastronòmic de Barcelona.
Un restaurant que va enamorar als barcelonins amb plats com el púding de verdures amb cremós d’escalivats, la corona de llom amb calamars, el bacallà amb fruits secs, el lluç farcit de bolets i llagostins… Plats, molts d’ells, que encara avui són vius, doncs més d’un client els segueix preparant quan arriben els Nadals gràcies a les receptes que sempre han compartit amb els seus tant la Mercè Navarro com el restaurant Roig Robí.
Un restaurant que amb fideuàs de llamàntol, peixos de llotja preparats al forn o a la sal, o macarrons antològics va fer que aquest amor no fos flor d’un dia.
Un restaurant que avui, gracies al seu arròs d’espardenyes i carxofes, al seu xai de la Vall del Esgueva rostit, al seu garrí ibèric de Huelva, o a les postres a les que la mirada del genial Oriol Balaguer va donar un plus que mai li mancà al seu gelat de coco amb taronja amarga –tret del baül dels records a petició popular-, segueix seduint a quants el ronden.
Un restaurant pel que el favor i l’estima dels clients han suplert amb escreix els silencis d’algunes guies arribat el mes de novembre.
Un restaurant, una filosofia gastronòmica i una cuina, a les que en Joan, l’Imma i el David segur que brindaran tres dècades més de tardes i nits de gloria. Millor relleu que dos fills i un cuiner calat de 15 anys de genuïna cuina d’autora no podia haver trobat la Mercè Navarro.
En definitiva, trenta anys de Roig Robí.
Per molts anys!
5 Responses to Feliç aniversari Roig Robí!